La Justina havia viscut tota la seva vida de les castanyes. La tardor sempre era una època màgica per ella. Especialment quan podia muntar la seva paradeta i cuinar castanyes al carrer.

Però el terror es va apoderar de la seva ànima: una tradició, vinguda de lluny, de l’altra banda de l’oceà, va fer canviar els costums de la mainada, i poc a poc, dels grans.

El Halloween, la festa de la por, va substituir les castanyes per llaminadures. I la seva subsistència es va veure tocada.

Mica en mica, a mesura que perdia els recursos, la Justina, també perdia el seny. Ja començava a ser gran, massa gran per canviar de vida. Ara fa uns mesos, la Justina va morir de manera misteriosa.